L'U

L’U, tot i no tenir un greu grau de dislèxia ni moltes dificultats amb la lectoescriptura, ha representat tot un repte per mi.

L’U va fent de mica en mica, però no es comunica, i si es pregunta li costa respondre. Llavors he intentat buscar certa complicitat amb ell, per facilitar el desenvolupament de les sessions, però crec que fa falta més temps per a aconseguir aquell ambient de confiança tant important que hi ha d’haver per a treballar.

Cal esmentar que la seva actitud ha millorat respecte l’any passat, però encara no és suficient.

Fa dues setmanes que havíem de treballar l’horari d’estudi, però no va ser capaç d’escriure l’horari que havia fet aquella setmana, així que li va quedar de deures i la setmana passada es trobava malament i no va assistir a la sessió. Demà és la última sessió que tinc amb l’U i espero poder fer bastantes coses i que vingui amb els deures fets, així que començarem la part de tècniques d’estudi (llegir, subratllar, resumir, fer esquemes...).

 
Respecte la comprensió lectora, també costa saber si entén el que llegeix, ja que li costa respondre preguntes ja sigui per la falta de comprensió o per timidesa. De mica en mica és capaç de dir si dubte entre unes quantes o si hi ha paraules que no entén, però si se li pregunta. 

La M

Les sessions amb la M han sigut tota una experiència. La M té moltes dificultats d’aprenentatge i segurament al llarg de tota la seva vida haurà de treballar-les. 

Tot i això, és una nena/noia (utilitzo aquestes dues paraules perquè tot i tenir 14 anys encara no ha madurat com a adolescent, tot i que en alguns aspectes si) simpàtica i xerraire, és fàcil treballar amb ella si en té ganes i sinó, cal anar-la guiant.

Davant la feina li costa concentrar-se, tot i que mica en mica va millorant.

 Ha costat preparar sessions per a ella, ha fet molt de material al Centre, fa 7 anys que hi assisteix i si li poso tasques massa complicades, com que li costa concentrar-se es distreu, no para de parlar i intenta no fer la tasca. Per tant, al principi de la sessió parlàvem amb ella sobre com havia anat l’institut, les relacions amb els companys, el cap de setmana, etc. I desprès ja entràvem a fer feina. Les activitat que vaig preparar eren curtes i anaven canviant, així només havia de concentrar-se durant poca estona i no s’avorria.

Per causes familiars la setmana passada no vam poder fer la sessió, no va venir al Centre i avui tinc la última sessió preparada, però no se si tindrà ganes de treballar, ha passat per una situació difícil i segurament la mare també voldrà que parlem sobre aquest aspecte i deixem les activitats per un altre dia.

El psicopedagog/a al Centre

La figura del psicopedagog en aquest Centre resulta clar que és molt important, hi ha molta demanda per a treballar dificultats d’aprenentatge fora del sistema educatiu, que es veu que no dóna abast amb totes les demandes. 

Les famílies que acudeixen al Centre veuen que els seus fills tenen problemes a l’hora d’aprendre i decideixen posar un reforç per tal de millorar la situació en l’escolarització. Alguns ja venen diagnosticats per l’EAP, així que des d’allà també es recomana l’assistència en algun centre per tal de treballar aquells aspectes els quals hi ha la dificultat. 

Tot i això, crec que des del Centre no es pot fer tot, i tampoc funciona si des de l’EAP, institut i centre es fan coses diferents i no es treballa seguint una línia comuna. Potser aquest és l’aspecte que més m’ha sorprès. 

Desprès d’estudiar el material de moltes assignatures on es menciona la importància de la coordinació i col·laboració entre professionals, m’ha sobtat que la meva tutora no mantingués una comunicació contínua amb altres serveis educatius implicats en l’educació dels infants. També m’agradaria comentar que, segons he pogut observar, aquesta manca de comunicació no és per falta de ganes de la meva tutora, la qual sempre s’ha mostrat oberta i interessada a mantenir una relació constant. 

Aquesta falta de coordinació i col·laboració entre els professionals en psicopedagogia, des del meu punt de vista, el que ha causat és que, per exemple en el cas de la M, s’hagi endarrerit el treball amb ella sobre aspectes molt importants en el dia a dia, com la relació amb els companys de classe, la seva actitud al centre educatiu i l’aprenentatge de continguts. 
Així que la màxima perjudicada és la M, que ha de seguir amb el seu dia a dia, obligada a assistir a una educació obligatòria poc preparada per a ella, on segurament el que aprengui sigui poc. 

Així que desprès de veure la importància d’aquests aspectes en l’educació només puc dir que com a futura professional intentaré tenir-ho cobert i treballar dur per a treballar amb altres professionals de manera col·laborativa i coordinada.