Bon dia a tothom!
Ja només falta una
setmana per acabar les pràctiques al centre i aquesta setmana ha sigut una mica
caòtica. Les dues sessions que tenia s’han anul·lat, però almenys he pogut
reunir-me amb la psicòloga educativa per tal de parlar dels infants.
Primer de tot vam
parlar de la M. Aquest últim mes ha agafat obsessió per una companya de classe.
Cal esmentar que no és la primera vegada que presenta obsessió per alguna cosa,
quan era més petita estava obsessionada amb els professors de la seva escola de
primària i com que feia un curs d’equitació per treballar la conducta, estava
obsessionada amb el seu cavall, el mateix li passava amb cada lloc a on anava.
Què anava a Port Aventura, dons dos mesos abans ja estava parlant sobre les
atraccions i després d’anar-hi dos mesos més.
Aquests episodis
d’obsessió li van canviat cada cert temps, però no ha estat fins ara que han
esdevingut un problema.
La M és una
nena/noia que li costa fer amistats, ja que no domina les habilitats socials,
no és capaç de tenir una conversació amb
altres persones, ja que només parla ella i ha de ser de temes que a ella li
interessen. Tampoc li interessa el que li passa a la gent del seu voltat. Es
podria dir que encara continua en l’etapa infantil i no ha fet el canvi que li
tocaria per la seva edat, té 14 anys.
A l’institut es
troba amb adolescents que se’ n riuen d’ella i se’n aprofiten, tot i això, ella
no ho porta molt malament, parla molt amb el professorat i des del centre
psicopedagògic estem treballant perquè faci amistat amb els companys de l’USEE.
A l’aula no té
amistats, i llavors si alguna noia es mostra simpàtica amb ella, encara que
sigui un petit detall, ella ja creu que són amigues seves. Això va passar amb
la noia amb la que té obsessió. Al principi només la saludava, demanava de
parlar amb ella i de donar-li la mà, però ara ja demana més atenció només quan
a la M li va bé i no té en compte que si la noia està parlant amb algú altre o
està fent una altra cosa. Això fa que la noia es senti incòmode.
Des del centre
psicopedagògic hem intentat treballar amb ella les habilitats socials, sobretot
que entengui que cadascú és diferent i que no sempre s’ha de fer el que ella
vol i quan a ella li va bé. Però això no es soluciona en 5 sessions, sobretot
si hi ha altres aspectes que es volen treballar.
Tornant al tema
d’aquesta setmana, vaig aprofitar que no hi havia la sessió amb la M per buscar
informació amb la meva tutora sobre el trastorn obsessiu compulsiu en infants i
adolescents, diagnòstic i tractament.
Vam poder observar
que la única solució que es proposa és derivar-ho a un psiquiatre i que aquest
li recepti antidepressius. També hi ha teràpies i tècniques per a treballar les
obsessions, però amb la M no és fàcil treballar aquests aspectes, cal tenir
present que té un 35% de discapacitat i que per molt que es treballin té
limitacions.
La psicòloga
educativa va decidir que parlaria amb la mare i li proposaria la visita a un
psiquiatre/a.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada