Les meves pràctiques

Benvinguts totes i tots!

Ha arribar l’hora d’acomiadar-se, aquest dimecres finalitzo les meves pràctiques al Centre Psicopedagògic.

M’agradaria dedicar aquesta última entrada a fer petit resum del que ha suposat estar aquests mesos exercint de psicopedagoga al centre.

Recordo que en la primera entrada del blog vaig dir les ganes que tenia de començar aquest pràcticum II per viure de primera mà el que és ser una psicopedagoga, i la veritat és que ara que ja acabo només puc donar les gràcies per aquesta experiència.

Al principi de les pràctiques hi va haver una mica de rebombori, per sort vaig poder assistir unes sessions abans de passar-lo per tal d’adaptar-me a l’ambient i permetre que els infants comencessin a familiaritzar-se amb la meva presència a les sessions.

Jo havia de començar la fase de recollida d’informació sobre els infants que havia escollit amb dislèxia i havia de saber de quina realitat partia per tal d’adaptar-me a les seves necessitats i tractar cada cas individualment i únic. Per tant, vaig decidir passar el test del T.A.L.E.C, una prova que em donaria informació sobre el seu nivell real de lectoescriptura.

Aquest test el vaig passar jo, així que vaig haver d’estudiar-me’l a fons per tal d’aprendre a passar-lo i cal dir que la meva tutora em va ajudar a resoldre tots els dubtes que m’havien quedat.

Passar-lo no va ser fàcil, em vaig posar una mica nerviosa, jo crec que els infants se’n van adonar, es notava que per a mi aquella situació era nova i no la dominava. El test va fer la seva funció i després de corregir-lo i analitzar-lo vaig poder extreure conclusions.

Tot aquest procés es va endarrerir, ja que un dels infants va faltar un dia i a l’altre li havia sorgit un problema a classe i vam haver de dedicar la sessió conversant sobre aquests temes. Per tant, la meva fase de recollida d’informació va allargar-se més del que havia previst.

Tot i això vaig començar la següent, buscar informació i materials sobre la dislèxia i les dificultats de lectoescriptura per tal de tenir-ho tot preparat un cop cordats els aspectes a tractar amb cada infant. Vaig trobar molt de material i la meva tutora també em va deixar alguns llibres per tal que pogués veure el que acostumava a fer ella.

Va arribar la fase en que posava en pràctica el que havia preparat, però encara no tenia el test fet, que junt amb la documentació del que havien fet fins ara acotaria els temes a tractar amb ells. Així que la meva tutora i jo vam acordar que prepararia una sessió amb cada un d’ells seguint les pautes que havien fet anteriorment i aquella setmana escolliríem els temes a tractar amb cada un d’ells.

Aquella primera sessió no va anar gaire bé, des del meu punt de vista els infants els va costar entendre que el que es feia a partir d’ara era per treballar les dificultats que tenien en lectoescriptura i no un altre test o un altre examen.

Per sort, aquella mateixa setmana vam acotar els temes a tractar i ja vaig poder començar a preparar les sessions tal i com volia. Amb la M treballaríem les habilitats socials (vocabulari, comprensió de texts, descripció de les emocions i els sentiments, relacions socials...) i amb l’U comprensió lectora, vocabulari en català i tècniques d’estudi. També vaig preparar jocs, mots encreuats, sopa de lletres, sudokus de figures, laberints, etc. Per realitzar al final de cada sessió.

Les sessions que he pogut realitzar no han estat moltes, m’hagués agradat poder-ne fer més i així observar el desenvolupament i els resultats, però s’ha de tenir en compte que al ser un centre privat psicopedagògic, depèn dels pares l’assistència dels seus fills. A més, a això s’hi afegeix que els pares a cada sessió tenen un petit feedback amb la tutora, i  poden proposar temes i aspectes a tractar amb els seus fills segons el veuen a casa i el que els hi diuen a l’institut i que representen urgents. A tot això s’hi suma que el temps és limitat i per aprofundir en un tema no n’hi ha prou amb una hora a la setmana.

Aquests aspectes han condicionat molt les meves sessions, des d’un inici vaig decidir no tractar només un sol tema, sinó que preferia mantenir una progressió i durant cada sessió tractar aspectes diferents però lligats al tema principal que havíem de tractar amb cadascun d’ells.

Aquesta experiència m’ha permès observar la dificultat que hi ha a l’hora de treballar amb els infants des d’una empresa externa al sistema educatiu on l’assistència no és obligatòria i vulguem o no, els destinataris són clients.