Un moment en blanc...

Hola a tothom!

M’agradaria explicar-vos una sessió que vaig tenir amb la M la setmana passada.

Com ja us he presentat en una altra entrada, la M té obsessió per una noia de la seva classe i la setmana passada va tenir problemes a l’hora d’Educació Física, així que quan la mare la va acompanyar al centre li va demanar a la psicòloga educativa que esbrinés el que havia passat (ja que el que li havia explicat a ella no s’entenia) i que parlessin sobre la obsessió.

Així que vaig haver de deixar a una banda les activitats que havia preparat per treballar en aquella sessió i vam centrar la sessió en l’obsessió.

El que més em va sorprendre és que la M es totalment conscient de la seva obsessió i que això no es bo, i vol solucionar-ho, però no sap com.

Vam intentar explicar-li que ha de deixar tranquil·la a la noia una temporada, separar-se d’ella i no fer-li cas. Però la M deia que ella ho intentava, però que no era capaç de controlar-se. 

Llavors es va desmoralitzar i va començar a plorar, em va agafar la mà i em va preguntar:

-          Sara creus que el que em passa es normal?

I en aquell moment no vaig saber què dir, em vaig quedar sense paraules. Per sort la meva tutora que estava al costat va contestar ràpidament i va encaminar la situació cap a la proposta de solucions.

Desprès de la sessió, no vaig poder parar de pensar en aquell moment en què m’havia quedat sense paraules i analitzar què m’havia passat.

Em sabia greu la situació de la M, veure com ella era conscient del què feia però que no podia evitar-ho i es sentia malament.

Llavors a partir d’aquí se’m presenta un aspecte del professional de psicopedagogia que no havia tingut en compte. Les dificultats d’aprenentatge que puguin tenir infants i adolescents amb els quals tractem no seran les úniques dificultats amb les que haurem de tractar. Poden haver-hi altres trastorns relacionats, o simplement problemes personals lligats a la seva situació escolar, falta d’autoestima, etc.

 
Suposo que l’experiència ajuda a situar-se a certa distància dels casos i evitar massa implicació personal, o això vull pensar.