divendres, 12 de desembre del 2014

La timidesa



Hola a tots i totes!

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres les sessions que preparo a l’U .  

Com ja sabeu la psicòloga educativa del centre psicopedagògic em va demanar que treballéssim la dislèxia amb el tema de tècniques d’estudi i també la comprensió lectora.
Així que vaig preparar un dossier de tècniques d’estudi, el millor lloc per estudiar, el temps que s’hi dedica i la realització de esquemes, resums i paraules clau. I també, un dossier amb textos i preguntes de comprensió lectora i altres jocs per treballar la dislèxia

Referent a les tècniques d’estudi puc dir que no és fàcil de treballar, a l’U li costa expressar-se, a vegades no es sap si no entén el que ha llegit, si hi ha paraules que no entén o si realment no sap la resposta. Es mostra immòbil mirant el full. Al principi de les sessions esperava a que ell contestés i si tardava molt llavors li preguntava si ho havia entès.

Desprès de portar cinc sessions amb ell, ja no espero tant, i li faig preguntes clau:

-          Hi ha alguna paraula que no entenguis?
-          Entens la pregunta?
-          Tens dubtes sobre la solució? Quins? Perquè?

També he intentat fer algunes bromes per treure pressió a les tasques que li preparo. Sempre li explico que les activitats que fem no són cap examen i per tant, no passa res si s’equivoca i quan li faig correccions ja intento fer-ho amb simpatia.
 Tot i això continua en la postura de timidesa i contestant amb monosíl·labs.

El comportament de l’U a la sessió em desconcerta, a vegades em fa dubtar si estic actuant bé com a psicopedagoga, però segons la meva tutora no ho estic fent gens malament, aquest és el seu caràcter i en comparació amb al principi ha millorat una mica.

Aquesta situació em preocupa perquè crec que una bona manera d’avaluar les meves sessions és mitjançant el destinatari, si les troba massa fàcils, o massa difícils, massa avorrides o massa monòtones, etc. Llavors amb l’U m’he de guiar pel que em diu la tutora i la meva experiència.

Tot i això, estic molt contenta amb els casos que treballo al centre, ja que tant l’U com la M tenen personalitats diferents i representen situacions amb dificultats afegides que fàcilment trobaré en un futur com a psicopedagoga. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada